Primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica

El 17 de gener de 2020 s’ha celebrat la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya.

El marc escollit per a la Cimera va ser el Teatre Nacional de Catalunya, un marc molt adequat per aquest esdeveniment, atès que en la trobada, van ser convidades, entre altres, un gran nombre d’empreses i institucions que són les principals causants de l’efecte hivernacle i, per tant, responsables del canvi climàtic que ens afecta a tots i a totes.
I va ser un marc molt adequat perquè tot va ser “un teatre” de cara a la galeria.

Les propostes que es van presentar a la Cimera Catalana d’Acció Climàtica, van ser un “conjunt de compromisos voluntaris” que no comprometen a res, no és la millor manera d’iniciar aquesta cimera, sobretot també pel menyspreu evidenciat pel fet de no haver convidat a cap organisme ni entitat ecologista adduint sobre aquesta absència, i segons fons del Govern, que “aquestes plataformes no estan inscrites formalment en el registre d’associacions”.

Convindria que el Govern fos més rigorós en les afirmacions que fa, ja què amb una simple consulta a la “Guia d’Entitats” del Departament de Justícia, que forma part del Govern de la Generalitat de Catalunya, hauria obtingut sense cap esforç, la relació d’entitats i organismes que estan vetllant de manera desinteressada i sense cap ànim de lucre, per la millora del mediambient i la salut de les persones.

Sens dubte a estat un mal començament, que esperem es pugui revisar en les futures actuacions, sempre que les hagi.

Enrique Navarro.

---

Explosió i incendi en el complex petroquímic de Tarragona

Encara no hem superat l’ensurt del recent incendi de Montornès del Vallès, a la província de Barcelona, que arriben tristes notícies per l’explosió i l’incendi, així com l’esfondrament d’un edifici a causa de l’ona expansiva, que s’ha produït en el complex petroquímic de Tarragona.
Quatre persones ferides i una de morta és el balanç provisional.

Serveixen d’alguna cosa els sistemes d’avís (sirenes) que no s’han activat, davant d’aquests accidents imprevistos ? si més no, la ciutadania hauria sabut que calia confinar-se en els seus habitatges. Ens hauríem de replantejar, tots plegats, les qüestions referides a la incompatibilitat evident de construir habitatges, escoles, comerços, a prop de nuclis industrials d’alt risc.

Els responsables polítics de les administracions, ajuntaments i governs hauríen de ser més previnguts i no aprovar plans urbanístics que permeten la construcció de nous habitatges a prop d’infraestructures perilloses, incineradores, cimenteres, centrals tèrmiques, i d’altres tipus de dipòsits de substàncies perilloses. L’economia no pot passar per davant la salut de les persones.

Les declaracions del científic Joan Grimalt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) realitzades fa uns minuts, ens alerten sobre la gran toxicitat de l’òxid d’etilè, compost cancerígen en humans, “un compost que no és una broma”, paraules textuals.

Els efectes d’aquests accidents a mig o llarg termini, de les persones que puguin haver estat exposades a la immisió del fum contaminat, malauradament es coneixeran d’aquí un temps, encara que ningú mai no podrà demostrar la causalitat entre l’accident i les malalties sobrevingudes.

Enrique Navarro.

---

Consulteu els articles de 2019…

---

Contaminació Barcelona Fundació ENT